Wenas, despues de un molt de temps sense escriure(unes 20 hores), vaig a fer unes reflexions no interiors,ni profundes, ni tan sols se podrien dir reflexions,pero be,comencem.
Un dia et despertes(el pas d'estar dormint al de no estar-ho) i be et dones compte que estas aqui (i no alli) i aixi, mig adormit, comences el dia (ens saltem diversos passos (sembla una explicacio de classe) i comencem amb la rutina, surts i sents la brisa a la cara (qui diu brisa diu un vent de collons o veus que cau una aigua que no veas (llavors t'en dones compte que t'has dixat lo paraigüe))Pero deixem de parlar del temps (sembla la tipica conversa d'ascensor:-Hola-;-Bon dia-;...Silenci...-Sembla que ploura,no?-;-Si,aixo sembla-;...Silenci...;Arribem al pis;-Adeu-;L'atre ja ni contesta.Fin.(Aixo nomes els passa als qui viuen a un bloc de pisos)).
Per on anava? A si, arribem al lloc on no fem res/d'estudi/treball i el primer que fas es passarte dos hores copiant,descans,dos hores mes,descans,dos hores mes, i l'unic que et queda es que al final assimilar algo(sembla que avui ho he aconseguit, ja vorem properes sessions).
Has acabat,tornes al lloc on resideixes, i com no tens molta cosa a fer (de moment) et poses a escriure(aixo) i ...
ja no ha passat molta cosa mes.
Nomes en resta dir que la intencio d'aquest text era arribar a explicar alguna cosa (espero que ho haigue fet, cadascu pot fer la seva interpretació.
Salutacions a tothom!!!!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Transmitixes tant quan escrius... la persona que llegix pot passar-se hores pensant en les teues paraules (vaiga intentant trobar-los un significat) continua així.
Publicar un comentario