Pos weno, avui com ke estic esperantr aqui des de fa un munt d'hores i com que encara me queden unes quantes mes, pos mai ficat a mira coses per internet i hai trobat coses rares, rares.
tame vos preguntareu ke faig aki..., pos resulta que hai vingut a les 8 del mati des d'amposta a tarragona pa una reunio que tinc a les dos(si es cosa de que no tens transport propi i tas d'adaptar al dels altres), pero weno, vos penjare una foto que ma fet gracia i la peno aki a n'este lloc oblidat de deu(com un poble d'estos que nomes viuen un tio vell alla d'alt la muntanya).

Ale, ke fea pocs dies ke no escrivia, pos estava pensant que damunt la taula tinc moltes coses(weno aixo podria ser depenent de la taula de la qual escric, i si hi taula...), weno lo tema es ke tinc l'odrinador principalment(perke si no com escric?), despues tinc complements d'este ultim(a saber:ratoli, adaptador i a atres) una tele que no es meua, un antena(que no esta exactament damunt la taula perke esta volant(per defecte enganxada en un tornillo al tauler d'anuncis(que no te res anunciat)).
I no molta cosa mes(perke es la taula de la resi(a les de casa tinc mes coses...))
No res.
Salutacions(per cert esta entrada va lligada en la del fotolog(pa promoure aixo que si no s'abandona(yo lo primer)).
Salutacions*2.

Pos weno, escric aqui que com al fotolog no me dixa entrar... i a mes com tampoc crec que ho veigue molta gent, pues eso, que ultimament(avui mes que res) he començat a tenir una sensacio extranya, sensacio que no m'agrada gens, pero que tampoc me es rara. Esta sensacio es la de que imagina que vas en un cotxe per l'autopista i vas al teu ritme i llavors veus passar un mercedes que corre una animalad, i desoues veus un bmw i despues un ferrari i tots t'avancen i tu te vas quedant atras i atras, i dius:- ostia pos si m'estic quedant atras. pos aixi pero traslladant-ho a la vida real...
Pues eso, pero com que encara que ho volgues canviar no se com fer-ho, aixi que...
Salutacions( a l'espera que algu ho llegisque).

Weno com que fea dies pero dies ke no escrivia(a causa del fotolog...)Pos avui torno a escriure, mentre espero que los companys acaben de fer lo que fan para començar en la practica, pos mai dit anem a escriure i aprofitant que Julia tame ha escrit, pos anem a escriure...
Anem a escriure, escriure, escriure,voleu que vos escrigue lo codi de la practica? segur que no...
Weno no res ke mos anem a posar, per cert avui lo meu nivell d'alegria ha pujat dos punts(i ara esta situat en dos punts,que be), no se pa que ho dic aixo ara pero weno.
Salutacions.

Reflexions de bon mati.

Pensem, raonem, intuim, usem el nostre cervell per trobar les incongruencies mes grans sobre la vida en general, a vegades trobem solucions, a vegades ens causa problemes, malestar, podem aprendre a utilitzar-lo, pot ser el nostre millor aliat, pot no servir de molt, pot ser moltes coses, pero no era d'aixo del que volia parlar, pero estic reflexionant, no?
No se exactament que vol dir aixo, quan reflexiones no se suposa que has de trobar alguna cosa al final?
Pot ser si, o reflexionar pot significar merament pensar en alguna cosa, potser nomes recordar aquell moment o aquell altre, no se...
A mes de reflexionar el que tambe podem fer es disfrutar de les nostres reflexions, sempre que siguin raonablement positives. No patiu que les altres ja cauran pel seu propi pes.
I despres de tot aixo, ara escriure la meva reflexio d'aquest mati: Ojalá no fos tan reflexiu...

Aquest mati mentre en rentava les dents me vist reflexat a l'espill(i no en contra de lo que pugueu pensar no mai asustat de vorem), weno a lo que anava, me vist reflexat a l'espill, pero també he vist un espill detras meu el qual es reflexava a l'espill que tenia davant, pero lo fort d'aixo es que quan m'intentava vore reflexat al segon espill pero desde lo primer espill, no podia vorem, ja que me tapava jo mateix i quan girava el cap ja no me podia vore reflexat al segon espill des de lo
primer, cosa que ma fet pensar i ja me vees fent lo burro intentant vorem a l'atre espill hasat que hai desistit. Pero llavors me nai donat compte d'una atra cosa que los espills s'anaven reflexant uns en los atres cosa que fea que s'anesen veient cada vegada mes i mes allun, pero cada vegada ne hi havien mes i mes, cosa que tambe ma fet pensar en una cosa rara: potser que siguen diversos universos paralels que nomes se veuen a traves dels espills(si ja se que es una de les coses me rares que hai dit pero es ke ma fet pensar(no masa tampoc))no se, es una cosa rara.
Weno no res mes, depues d'esta anada de bola nomes dixare que us ho llegiu i que doneu la vostra opinio, o no si no voleu.
Salutacions.

Be, esta entrada va especialment dirigida per a Aida, weno i per a qualsevol que la vulgui fer seva i que es senti identificat en lo comentari fet per aida en l'entrada anterior.
Per començar, demano disculpes publicament i per escrit per la meva absencia del divendres 11 d'abril a les 10 PM, ja que el fet d'aquesta va ser produida per motius que s'escapen a el meu control, com moltes a la meva vida(masa pel meu gust( si m'agrada tenir-ho tot controlat, encara que no ho sembli)).
Be en resum nomes em fa falta dir que espero que no es produeixi mes, pero com que també em solc equivocar en les meves prediccions, ja no se que pensar...
Salutacions.

Si ne fa de dies que no escrivia...
Weno podria posar excuses com la de que he tengut faena(weno si que nai tingut), o que simplement me fea gos...pero weno ara que tinc un rato( la veritat es que no hai fet molt durant tota la tarde...) Pero weno a lo que anavem, ara estava pensant que la canço(per cert que fea un munt de temps que la buscava pero com no sabia com se dia... pues eso) que estic escoltant mentre escric me recorda a moltes coses, weno me recorda a la mateixa canço que me porta a un lloc on a partir d'alli me fa recordar moltes coses i seguint la linia del temps certes coses van sortint a la llum i me fan reflexionar, com lo que pot ser, aixo va pasar de veritat? o com canvien les coses en poc temps, o com aixo ja no se ni quan va passar del temps que fa...
I tot aixo ha vingut d'una canço, pero també pot pasar amb moltes coses, tot el que ens pugui resultar familiar ens pot recordar alguna cosa, a mes sempre tindre la senacio d'haver viscut ja certes coses i d'estar-les repetint, lo que me porta a pensar una mica, pero no masa tampoc...
Salutacions.

Avui dijous,27 de Març de 2008 dia de la setmana dedicat a Jupiter pels antic romans, han passat moltes coses, d'aquestes coses o fets jo ni tan sols els he percebut, ja que en un forat tant gran com el que es l'univers hi podem trobar una petita particula de pols anomenada via lactea(quina meravella poder-la visitar tota, ja que crec que l'ultima aspiracio que pot tenir l'home, a part de matar-nos entre natros es la explorar(i despres d'esta afirmacio tan idealista...))tornem a la via lactea, dins de la immensitat d'aquesta( tot i que no es de les mes grans) trobem un petit planeta anomenat TERRA, aquest planeta li han posat nom uns essers extranys, rebuscats i amb una serie d'imperfeccions que son els que habiten aquest terreny, comparteixen el mon amb altres essers, pero com son certament egoistes(en general) es creuen els presumptes amos(aquesta afirmacio es certament hipocrita, perque qui la escriu forma part d'aquest colectiu), pero el fet de participar en esta colectivitat no treu que tots siguem diferents, encara que puguin haver objectius comuns(viure be, ser feliços...)totes aquestes afirmacions poden resultar banals en el conjunt de l'univers, perque ningu viura el suficient per a veure un mon diferent ni res mes enlla del sistema solar( com m'agradaria equivocar-me).
Per aixo puc arribar a la conclusio que ja que no podem veure'l per nosaltres mateixos, el creem, el nostre propi univers, on quan arribem a un estat on no creiem que som nosaltres el seu centre i que existeix alguna cosa a l'altra banda, es que realment hem madurat.
I per que pasa tot aixo? No ho se, i problablement mai ho arribare a saber, pero quan bo seria arribar a coneixens una mica millor a nosaltres mateixos i saber realment el que volem i el que es necessari, recordar que mai s'ha de perdre l'esperança de sortir al carrer i veure-ho tot tal com es i no com un mon fet de cartro que es desfa al ploure.
Registrar certes sensacions ens fa sentir vius, vivim per a poder experimentar aquestes sensacions!
Salutacions.

Torno a escriure, des de fa no se quan, i que dire ara? Pos no se, pero alguna cosa dire.
En el cas de dir algo, hauria de ser algo que tingues sentit i com aixo no ho tornare a començar.
Hola, com ha anat les vacances(mini, pero suficients)?
Despues de esta entrada tan espectacular(si home si), podria parlar de temes trascendentals,
pero no ho fare, simplement perque no se per on començar ni de que parlar, i per no repetir-me ni parlar de temes redundants, no dire res.
Salutacions.

Hola, si, he deixat descuidat una mica lo blog estos ultims dies, pero pasa que he tigut la impressio de començar les vacances abans d'hora i ara que les he començat realment, no se, weno també se suposa que en tots estos dies haguesa pogut pasar alguna cosa o pensar alguna cosa per explicar, pero no, no ha estat aixi( per aquella cosa que se m'ha desconectat lo cervell del tot).
Nomes dir que passeu unes bones pasques i que disfruteu les vacances!
Salutacions.

New entry:
Avui parlarem de coses series(tot i que no se pot començar dient que parlarem de coses series si realment volem parlar de coses series).
La serietat... jo n'hauria de saber prou del tema, i sabeu que tinc rao( pero si ja sabeu que me donareu la rao perque dic que me doneseu la rao)prou.
Que podria dir que ja no hagi estat dit, pos moltes coses, com ara la rao d'una existencia presencial i d'una existencia mes espiritual(???), que si, que si; al meu parer podem dividir lo fisic de lo per dir-ho d'alguna manera intangible, pero a la vegada que la divisio es fa mes gran la unio entre aquests es mes notable, que per que? simple tot cos es mogut per alguna cosa que el controla, i tot i que avui en dia es pot explicar d'una manera mes o menys logica, sempre ens quedara aquella raco que no t'esperes, i encara que analitzis totes les variables i calculis les possibles situacions sempre hi ha alguna cosa que et trencara els esquemes, i sempre hi haura una part d'algu, que encara que la conegues molt be, sempre et sorprendrà, pero aixo es una alicient mes per a existir( afortunt seria el que pogues arribar a coneixer totes les parts amagades i increibles que poden amagar les persones(mira un objectiu mes a la vida, la llista ja comença a extendre els seus dominis)).
Pero ara be el punt negatiu( que entra en contraposicio, com totes les coses, en les meravelles que podem trobar coneixent a la gent), hi ha certs llocs on valdria la pena no accedir, i no perque puguin ser perjudicials(en alguns casos si),sino perque simplement aquests essers no mereixen ni una gota del vostre temps.
I parlant del temps (es una greu inconvenient a l'hora de coneixer la gent), el temps es capritxos, i no es uan cosa que dic jo ara per dir-ho, sino que es modifica, escurça, allarga, amplia o redueix a la seva voluntat( aixi que per favor , aprofiteu el temps com si es tractes de la brisa del temps que ens porta petits grans d'arena).
Aixo em porta a pensar que si la vida es composa de petits grans d'arena perque a l'hora d'ajuntar-los tots no els sabem ordenar, es un dels altres defectes que hem adquirit durant l'evolucio, la nostra capacitat d'emmagtzemar els moments mes meravellosos en un espai de la memoria, pero deixant-los apartats de la ruta del nostre cami, pero extranyament som capaços de recordar a la perfeccio aquells moments que ens porten sofriment( en el meu cas nomes recordo fets irrelevants, coses que ningu s'en recorda i que jo tinc grabats al cervell( fet que atribueixo a la falta de vivencies( no se perque pero weno))).
Nomes dir dues coses al final:
Que no se si ha quedat masa clar el que volia dir, perque no ho entenc ni jo, i aixo que esta no era la meua intencio.
Segon( me fa una rabia olvidar-me de lo que vaig a escriure, a si ja se)que esta entrada pot semblar una mica repetitiva, i segurament ho es, pero m'agradaria pensar que pot servir per a recordar alguna cosa en la qual soc molt pesat, la vida es el fet mes meravellos que pot existir i cal aprofitar-la al maxim( tot i que ni soc el millor per anar donant consells).
Salutacions.

Elegir per reduccio a l'absurd.

Avui s'ha produit un fet insolit, un fet que no s'havia produit en els ultims divuit anys, aquest fet es que he anat a votar(he cregut que ho havia de dir per la rellevancia que te, pero no amb la suficient importancia com per extendre mes el comentari).
Ara podem parlar d'altres coses, en certa manera no es tracta d'una conversa realment activa sino que es passiva, pero be, que puc dir?
MMC, sil·laba, 88(es el numero que soc a la llista del cens), no es mal numero(potser fare girar la entrada envers de l'eix que genera aquest numero).
88, es extrany pero em sona molt aquest numero, tot i que no m'hi havia fixat mai abans, i ja no se que traure-li mes,
(Faig un comentari sobre lo que estic sentint ara a la tele i que no te res a vore en lo atre(sembla que sigue una carrera i que la gent nomes la faiguen servir com a corderets que tenen que entrar al corralet del seu partit(nomes per aixo ja me fan rabia))).

FFFFFFF!
Jo que no volia parlar massa d'avui i al final m'han obligat.
Ja ne tinc prou, dema escriure algo, pero per avui ja ne hi ha prou.
Salutacions.

Una vez tuve un sueño, en el sueño habia alguien, alguien inmobil que escuchaba desinteresaramente las canciones de las sombras que se movian silenciosamente por este lugar, un mundo hecho de sueños, pero tambien de sensaciones, pensamientos y sentimientos, es decir, el lugar probablemente mas humano que existe, ese lugar estaba construido con todo lo que alguien pueda imaginar, pero ese alguien es el mismo que no las puede entender, y por eso permanece inmobil a la espera, hasta que una sombra que pululaba por esos paramos, recitó algunos versos que llegaron a interesar a alguien pero no a todos, como siempre, pero estos puede que nunca lleguen a reflexionar si tienes que ser alguien o si por el contrario eres nadie, pero volviendo al hecho de escuchar y sentir y reflexionar; no es suficiente ,hay que dar un paso al frente y vivir.
Por eso y en conclusion a este texto: no seais nadie y sed alguien, no vivais en un mundo de sueños pero nunca lo abandoneis, y si solo viviis para la realidad reflexionad si es suficiente para llenar una existencia.
Porque mientras seais alguien seguireis existiendo y eso es lo mas maravilloso que pueda haver.
Salutaciones.

Escrivim?Escrivim!!I que escrivim? Pos lo que tu vulguis, vale pos(si vaya novetat Manel parla totsol i se contesta, d'aixo se'n diu sindrome heidrix-lolailo, heidrix perque sembla important i lolailo perque cada vegada estas mes loco, qui, jo? Pero no anava a escriure(en singular)?
Pos a vore, es diumenge la nit, pero aixo ja se sap si mires la hora i lo dia que escrius la entrada,i com que d'aqui poc me n'anire a dormir, escric(no se que te a vore una cosa en l'atra(es per coses com esta perque no s'enten el que escric i me diuen que no te sentit(tambe per escriure que no te sentit lo que no te sentitç(i per escriure parentesis i mes parentesis(semblo una equacio de algebra))))) i ara que no sabeu per on anava(jo tampoc) us dire que no anava per cap puesto( a pos si que sabia per on anava).
I despres d'esta cosa sense cap ni peus(com totes...), soltare una frase d'estes filosofiques/psicologiques de les meues: I si passes lo que te que passar pero sense passar realment pot ser que no sigue prou bo per passar o que sigui el millor que et passara, no se...
necessitaria un analisi morfo-sintactic per a saber realment el que no significa.
I fins aqui el programa d'avui, podem fer-ho pitjor, pero no prometo res.
Salutacions.

Tot, veient com passa tot plegat, podem realitzar una doble lectura de la ficcio/realitat que representa des del costat ironic, la distorsio total dels fets per a no poder veure clarament la realitat.Aixo era la introducio, com si es tractes d'un article d'opinio i que comentes alguna cosa que nomes es pot entendre des d'un altre punt de vista.
Dit aixo, l'analitzarem, en el cas de trobar-vos en una sensacio de no saber que fer/estar fent una altra cosa i quedar-vos momentaniament absents/siguem clars estar en aquells moments personals d'absentisme mental, pos quan us trobeu en aquest punt, no intenteu aturar-lo, deixeu-lo fluir, viviu-lo intensament, weno pero dins marges raonables, quina cosa, no?
Sembla un consell fet per algu que no li passi mai, no? No ho se, sincerament, vosaltres direu.
I pensar que he començat aquesta entrada per a dir algo, i encara no se si estic dient res, si ho mirem clar, no se si estic pensant alguna cosa dir, nomes estic unint paraules d'alguna manera mig coherent, no se, no voldria repetir-me pero es possible que ja ho haigue fet...
Ara ja se que estic fent, escric per a fer llarga aquesta entrada, llarga, llarga...
Frase seguida de diferents objectes(fent un us d'un sinonim de coses, que no se si es correcte)...
Reconeixer la capacitat capacitiva de cadascu pot fer capacitar la capacitat...
També si comences a coneixer com poden ejecutar-se certes sensacions en el moment en que no sabies alguna cosa que fa obrir el ulls i vore que no, potser que si, pero al final no, i no es just la queixa, perque llavors entre un bucle on et repeteixes, i si nomes es la sensacio, potser que no sigui real, pero hi es, i si no sas administrar els moments, no els mereixes.
No se...
Es un punt en que ja no se, perque la logica em fa fer us de certes condicions.
Nomes em resta dir que em fa rabia nomes parlar sempre del mateix, i per tant no l'hauria de posar aquesta entrada, pero be ja esta fet...

Es pot passar?

Esta es l'altra banda, la que potser es fa mes agradable ja que realitza ironia i fotesa de la majoria de punts que configuren l'arbre metalic pero a la vegada natural.
Que voleu que digue, puc realitzar una inversio de la realitat, el cel pot ser el nostre terra i al qual nosaltres escrivim amb els nuvols un continu cami que ens porta a llocs on no podem arribar(podria passar per una frase poetica(per fi, m'ha costat pero he pogut tornar a utilitzar els parentesis)),aquests parentesis em recorden un anunci que feien fa certs anys, d'un producte comestible, que et recomanava pendre't un respir(per aqui al mig introduiex un respir encara que no ho sembli(es subliminal), es produeix aixo perque has de llegir una cosa que no te relacio amb el tema principal i per tant es produeix un respir. Ara per ara no cal dir res mes, i tot i que encara queden coses per dir(sempre en quedaran)no les he dir totes avui,no?

Truquen a la porta

Es extrany, no? Esta sensacio extranya que no se descrivir. Penso, i no hauria de pensar, no actuo i hauria d'actuar, em quedo estatic quan hauria de ser dinamic, i tot i aixo la sensacio no es aquesta,
es una altra, pero no se quina es, relaciono conceptes que no tenen relaciono, busco sentit a les coses que no les tenen, la diferencia entra en aquest moment, podria començar a dir coses sense sentit, i aquestes podrien resultar esterils sino tinguesen alguna cosa, no se kina pero be.
Ara toca, avui me ne donat compte de tres coses, tres coses trascendentals en la vida de tota persona, pero aquestes val mes que no siguen revelades per a que no es trenqui aquesta unio amb tota la bombolla i aquesta aguanti a algu mes.
No se perke pero ultimament quan penso nomes hem surt aixo, i totes les conclusions arriben a un punt.
Un punt que s'allerga fins a formar una linia i ara trencare aquesta rectitud i fare servir una altra part de mi que tot i que es extrany conviveix amb el meu subconcient tot formant un nucli...
Indivisible, pero que mai es podra unir.

Hola, aquesta entrada te dos objectius, el primer es felicitar a Aida, que el passat dia 22 de Febrer va fer 19 anys (semblo un anunci d'estos de diari). Pos be, ja que no recordo haver-la felicitat formalment, faig us d'aquest espai per a felicitar-te, es posible que quan ho llegeigis ja haiguen passat mes dies, pero weno, en definitiva, moltes felicitats!!!!
Al principi he dit que tenia dos objectius, el primer ha estat complert, el segon, es manifestar uns resultats que venen produits per unes raons intrinsiques que no penso explicar aqui, ja que consider-ho que no us mereixeu tenir-ho que aguntar-ho, doncs be aquestes conclusions son les seguents: el fet de la meua presencia es non necessaria, el fet d'aguantar-me es non grato, i diversos fets mes com la de l'auto complacencia i l'autodescalificacio que fa que sigui encara mes asqueros el resultat de tot plegat, es a dir, jo, conclusions a les quals arribo quan penso, fet que encara interposa mes barreres entre el mon real i jo, ja que crea una bombolla que no resulta capaç de amagar la incompetencia com a ser animat, un altre fet es la de que tot ha de ser perfectament establert, en el cas de trobar-me amb fets que no han estat planificats i que no comporten una rutina, estableix una barrera de proteccio que fa que use la negacio per a evitar situacions que no pot controlar, fet que ja hau pogut comprovar en mes d'una ocasio, per aquestes raons no puc ser digne ni fidel a les paraules que surten de la meva boca, ja que surten modificades pel meu conscient retrograt i antideluvia que sembla que no hagi madurat amb els anys.
Tot aixo em fa plantejar que si es correcte el fet d'un us de les meves poques capacitats d'interaccio social.
Ho sento per tot el que hos hagi pogut causar el fet de llegir aquestes paraules, pero el fet d'escriure-les ajuda a assumir-les amb mes tranquilitat, no cal dir que aixo sera el centre del meu pensament que analitza tot comentari o situacio minuciosament.
Si us plau, no meu tingueu en compte, gracies.
Salutacions.

Ahir sem va parar lo relotge

Aquest es un del textos que no cal que llegiu.
Ahir sem va parar lo relotge, fet que ja em temia perque fa dies que em donava senyals pero ara ja ha decidit deixar anar del tot, es sorprenent les vegades que l'arribo a mirar durant el dia, i nomes em dono compte del que el necessito ara que no el tinc(podria fer una comparativa amb altres coses, pero seria posar-me massa melodramatic aixi que no la faré), tornant al que dia, se ma parat lo rellotge i encara que lo normal seria no possar-me'l(i ara ve la part rara) lo que succeix es que si, me'l continuo posant, nomes per costum, pero el fet de vore la pantalla en blanc a l'hora de vore l'hora(valga la redundancia) em fa pensar(dos segons), lo primer has de posar-li pila i lo segon no cal que te'l poses si no va.
Us havia avisat.
Salutacions!!!!!