Ara sembla que vol sortir més el sol, este matí estava mes nuvolat i feia una mica de vent i tot, lo mar estava una mica mogut, hi havia ones, al fons es veien barcos, la gent passejava, o anava en bicicleta, o corrien passant al meu costat, veies i identificaves les rajoles del carrer, veus aquella que esta trencada, i que ja ho estava ahir, i la setmana passada, veus un carrer on hi fan obres, un cotxe que es salta un semafor, les branques dels arbres es mouen, un home passeja un gos, tot això fa pensar(si ja se sap que jo soc molt de pensar) això es veu com l'altra realitat, la realitat que explica la vida de totes les altres persones, i raonablement te fa pensar en la vida de tots los atres(cosa que pot ser cansada, perque si pensar en la teua ja costa...) i llavors un soroll(pam) i dixes de pensar(se desconecta momentaniament, un crit que no sas a que ve i dius que loco no?
O com intentes canviar de pensament i irremediablement un pensament te porta al mateix pensament, seria allò de que tots los pensaments condueixen a roma...
O com vore dos frases comencen per una O...(i acaben en una O també)
...
Bon profit!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario