lunes, 11 de febrero de 2008

Balançejant lo cap.La cabeza no es un pendulo.

Hola, ... aaaaaaaaaaaaaa, me quedat en blanc, ni tan sols puc enganxar paraules sense sentit (cosa que faig habitualment) pero no, no abusaré de la metafísica ni de l'us d'abstracció... que no l'utilitzará diu...
Be, abans de desvariar vull dir una cosa, en el moment en el que vaig escollir la carrera que faig em vaig fixar un objectiu, en principi era aprovar, ara continua sent el mateix pero amb lleus matissos,
ara n'he trobat un altre i aquest es el de que la gent arribi a saber en que consisteixen els meus estudis i que no et diguin quan els dius que fas telematica: -I això que es?- Per aixo dic que faig una
ETTT, o el que es el mateix una Enginyeria Tècnica en Telecomunicacions especialitat en Telemàtica.
I despres d'aquest apunt ja puc començar a dir coses rares sense sentit:
lensira trusfre trovigap pritage mensa ...
Be potser hauria de tenir una mica de sentit o com a minim significat.

Desastre, avui estic espesset, dixem-ho estar, ho tornarem a intentar dema.(qui diu dema diu mes tard)Salutacions!!!!

2 comentarios:

Jubilee dijo...

Suposo que deus comparar el teu cap amb un pendol. Si és així, llavors ja ho entenc tot.
Diriem que com vas d'extrem a extrem, arriba un punt que toques a l'extrem. Llavors, en aquest punt, és quan se produeix el cop (pum o clac), tot seguit ve l'explosió, i comencen a sortir idees del cap de Manel.
Suposo que el cop et deu fer prou mal.
I diria que és l'única explicació racional que se m'acudeix

Aida dijo...

Io també! katakum trikitara mekauaua pitipam lirula