Truquen a la porta

Es extrany, no? Esta sensacio extranya que no se descrivir. Penso, i no hauria de pensar, no actuo i hauria d'actuar, em quedo estatic quan hauria de ser dinamic, i tot i aixo la sensacio no es aquesta,
es una altra, pero no se quina es, relaciono conceptes que no tenen relaciono, busco sentit a les coses que no les tenen, la diferencia entra en aquest moment, podria començar a dir coses sense sentit, i aquestes podrien resultar esterils sino tinguesen alguna cosa, no se kina pero be.
Ara toca, avui me ne donat compte de tres coses, tres coses trascendentals en la vida de tota persona, pero aquestes val mes que no siguen revelades per a que no es trenqui aquesta unio amb tota la bombolla i aquesta aguanti a algu mes.
No se perke pero ultimament quan penso nomes hem surt aixo, i totes les conclusions arriben a un punt.
Un punt que s'allerga fins a formar una linia i ara trencare aquesta rectitud i fare servir una altra part de mi que tot i que es extrany conviveix amb el meu subconcient tot formant un nucli...
Indivisible, pero que mai es podra unir.