Tot, veient com passa tot plegat, podem realitzar una doble lectura de la ficcio/realitat que representa des del costat ironic, la distorsio total dels fets per a no poder veure clarament la realitat.Aixo era la introducio, com si es tractes d'un article d'opinio i que comentes alguna cosa que nomes es pot entendre des d'un altre punt de vista.
Dit aixo, l'analitzarem, en el cas de trobar-vos en una sensacio de no saber que fer/estar fent una altra cosa i quedar-vos momentaniament absents/siguem clars estar en aquells moments personals d'absentisme mental, pos quan us trobeu en aquest punt, no intenteu aturar-lo, deixeu-lo fluir, viviu-lo intensament, weno pero dins marges raonables, quina cosa, no?
Sembla un consell fet per algu que no li passi mai, no? No ho se, sincerament, vosaltres direu.
I pensar que he començat aquesta entrada per a dir algo, i encara no se si estic dient res, si ho mirem clar, no se si estic pensant alguna cosa dir, nomes estic unint paraules d'alguna manera mig coherent, no se, no voldria repetir-me pero es possible que ja ho haigue fet...
Ara ja se que estic fent, escric per a fer llarga aquesta entrada, llarga, llarga...
Frase seguida de diferents objectes(fent un us d'un sinonim de coses, que no se si es correcte)...
Reconeixer la capacitat capacitiva de cadascu pot fer capacitar la capacitat...
També si comences a coneixer com poden ejecutar-se certes sensacions en el moment en que no sabies alguna cosa que fa obrir el ulls i vore que no, potser que si, pero al final no, i no es just la queixa, perque llavors entre un bucle on et repeteixes, i si nomes es la sensacio, potser que no sigui real, pero hi es, i si no sas administrar els moments, no els mereixes.
No se...
Es un punt en que ja no se, perque la logica em fa fer us de certes condicions.
Nomes em resta dir que em fa rabia nomes parlar sempre del mateix, i per tant no l'hauria de posar aquesta entrada, pero be ja esta fet...