Hola, aquesta entrada te dos objectius, el primer es felicitar a Aida, que el passat dia 22 de Febrer va fer 19 anys (semblo un anunci d'estos de diari). Pos be, ja que no recordo haver-la felicitat formalment, faig us d'aquest espai per a felicitar-te, es posible que quan ho llegeigis ja haiguen passat mes dies, pero weno, en definitiva, moltes felicitats!!!!
Al principi he dit que tenia dos objectius, el primer ha estat complert, el segon, es manifestar uns resultats que venen produits per unes raons intrinsiques que no penso explicar aqui, ja que consider-ho que no us mereixeu tenir-ho que aguntar-ho, doncs be aquestes conclusions son les seguents: el fet de la meua presencia es non necessaria, el fet d'aguantar-me es non grato, i diversos fets mes com la de l'auto complacencia i l'autodescalificacio que fa que sigui encara mes asqueros el resultat de tot plegat, es a dir, jo, conclusions a les quals arribo quan penso, fet que encara interposa mes barreres entre el mon real i jo, ja que crea una bombolla que no resulta capaç de amagar la incompetencia com a ser animat, un altre fet es la de que tot ha de ser perfectament establert, en el cas de trobar-me amb fets que no han estat planificats i que no comporten una rutina, estableix una barrera de proteccio que fa que use la negacio per a evitar situacions que no pot controlar, fet que ja hau pogut comprovar en mes d'una ocasio, per aquestes raons no puc ser digne ni fidel a les paraules que surten de la meva boca, ja que surten modificades pel meu conscient retrograt i antideluvia que sembla que no hagi madurat amb els anys.
Tot aixo em fa plantejar que si es correcte el fet d'un us de les meves poques capacitats d'interaccio social.
Ho sento per tot el que hos hagi pogut causar el fet de llegir aquestes paraules, pero el fet d'escriure-les ajuda a assumir-les amb mes tranquilitat, no cal dir que aixo sera el centre del meu pensament que analitza tot comentari o situacio minuciosament.
Si us plau, no meu tingueu en compte, gracies.
Salutacions.