New entry:
Avui parlarem de coses series(tot i que no se pot començar dient que parlarem de coses series si realment volem parlar de coses series).
La serietat... jo n'hauria de saber prou del tema, i sabeu que tinc rao( pero si ja sabeu que me donareu la rao perque dic que me doneseu la rao)prou.
Que podria dir que ja no hagi estat dit, pos moltes coses, com ara la rao d'una existencia presencial i d'una existencia mes espiritual(???), que si, que si; al meu parer podem dividir lo fisic de lo per dir-ho d'alguna manera intangible, pero a la vegada que la divisio es fa mes gran la unio entre aquests es mes notable, que per que? simple tot cos es mogut per alguna cosa que el controla, i tot i que avui en dia es pot explicar d'una manera mes o menys logica, sempre ens quedara aquella raco que no t'esperes, i encara que analitzis totes les variables i calculis les possibles situacions sempre hi ha alguna cosa que et trencara els esquemes, i sempre hi haura una part d'algu, que encara que la conegues molt be, sempre et sorprendrà, pero aixo es una alicient mes per a existir( afortunt seria el que pogues arribar a coneixer totes les parts amagades i increibles que poden amagar les persones(mira un objectiu mes a la vida, la llista ja comença a extendre els seus dominis)).
Pero ara be el punt negatiu( que entra en contraposicio, com totes les coses, en les meravelles que podem trobar coneixent a la gent), hi ha certs llocs on valdria la pena no accedir, i no perque puguin ser perjudicials(en alguns casos si),sino perque simplement aquests essers no mereixen ni una gota del vostre temps.
I parlant del temps (es una greu inconvenient a l'hora de coneixer la gent), el temps es capritxos, i no es uan cosa que dic jo ara per dir-ho, sino que es modifica, escurça, allarga, amplia o redueix a la seva voluntat( aixi que per favor , aprofiteu el temps com si es tractes de la brisa del temps que ens porta petits grans d'arena).
Aixo em porta a pensar que si la vida es composa de petits grans d'arena perque a l'hora d'ajuntar-los tots no els sabem ordenar, es un dels altres defectes que hem adquirit durant l'evolucio, la nostra capacitat d'emmagtzemar els moments mes meravellosos en un espai de la memoria, pero deixant-los apartats de la ruta del nostre cami, pero extranyament som capaços de recordar a la perfeccio aquells moments que ens porten sofriment( en el meu cas nomes recordo fets irrelevants, coses que ningu s'en recorda i que jo tinc grabats al cervell( fet que atribueixo a la falta de vivencies( no se perque pero weno))).
Nomes dir dues coses al final:
Que no se si ha quedat masa clar el que volia dir, perque no ho entenc ni jo, i aixo que esta no era la meua intencio.
Segon( me fa una rabia olvidar-me de lo que vaig a escriure, a si ja se)que esta entrada pot semblar una mica repetitiva, i segurament ho es, pero m'agradaria pensar que pot servir per a recordar alguna cosa en la qual soc molt pesat, la vida es el fet mes meravellos que pot existir i cal aprofitar-la al maxim( tot i que ni soc el millor per anar donant consells).
Salutacions.