Avui dijous,27 de Març de 2008 dia de la setmana dedicat a Jupiter pels antic romans, han passat moltes coses, d'aquestes coses o fets jo ni tan sols els he percebut, ja que en un forat tant gran com el que es l'univers hi podem trobar una petita particula de pols anomenada via lactea(quina meravella poder-la visitar tota, ja que crec que l'ultima aspiracio que pot tenir l'home, a part de matar-nos entre natros es la explorar(i despres d'esta afirmacio tan idealista...))tornem a la via lactea, dins de la immensitat d'aquesta( tot i que no es de les mes grans) trobem un petit planeta anomenat TERRA, aquest planeta li han posat nom uns essers extranys, rebuscats i amb una serie d'imperfeccions que son els que habiten aquest terreny, comparteixen el mon amb altres essers, pero com son certament egoistes(en general) es creuen els presumptes amos(aquesta afirmacio es certament hipocrita, perque qui la escriu forma part d'aquest colectiu), pero el fet de participar en esta colectivitat no treu que tots siguem diferents, encara que puguin haver objectius comuns(viure be, ser feliços...)totes aquestes afirmacions poden resultar banals en el conjunt de l'univers, perque ningu viura el suficient per a veure un mon diferent ni res mes enlla del sistema solar( com m'agradaria equivocar-me).
Per aixo puc arribar a la conclusio que ja que no podem veure'l per nosaltres mateixos, el creem, el nostre propi univers, on quan arribem a un estat on no creiem que som nosaltres el seu centre i que existeix alguna cosa a l'altra banda, es que realment hem madurat.
I per que pasa tot aixo? No ho se, i problablement mai ho arribare a saber, pero quan bo seria arribar a coneixens una mica millor a nosaltres mateixos i saber realment el que volem i el que es necessari, recordar que mai s'ha de perdre l'esperança de sortir al carrer i veure-ho tot tal com es i no com un mon fet de cartro que es desfa al ploure.
Registrar certes sensacions ens fa sentir vius, vivim per a poder experimentar aquestes sensacions!
Salutacions.