Avui dijous,27 de Març de 2008 dia de la setmana dedicat a Jupiter pels antic romans, han passat moltes coses, d'aquestes coses o fets jo ni tan sols els he percebut, ja que en un forat tant gran com el que es l'univers hi podem trobar una petita particula de pols anomenada via lactea(quina meravella poder-la visitar tota, ja que crec que l'ultima aspiracio que pot tenir l'home, a part de matar-nos entre natros es la explorar(i despres d'esta afirmacio tan idealista...))tornem a la via lactea, dins de la immensitat d'aquesta( tot i que no es de les mes grans) trobem un petit planeta anomenat TERRA, aquest planeta li han posat nom uns essers extranys, rebuscats i amb una serie d'imperfeccions que son els que habiten aquest terreny, comparteixen el mon amb altres essers, pero com son certament egoistes(en general) es creuen els presumptes amos(aquesta afirmacio es certament hipocrita, perque qui la escriu forma part d'aquest colectiu), pero el fet de participar en esta colectivitat no treu que tots siguem diferents, encara que puguin haver objectius comuns(viure be, ser feliços...)totes aquestes afirmacions poden resultar banals en el conjunt de l'univers, perque ningu viura el suficient per a veure un mon diferent ni res mes enlla del sistema solar( com m'agradaria equivocar-me).
Per aixo puc arribar a la conclusio que ja que no podem veure'l per nosaltres mateixos, el creem, el nostre propi univers, on quan arribem a un estat on no creiem que som nosaltres el seu centre i que existeix alguna cosa a l'altra banda, es que realment hem madurat.
I per que pasa tot aixo? No ho se, i problablement mai ho arribare a saber, pero quan bo seria arribar a coneixens una mica millor a nosaltres mateixos i saber realment el que volem i el que es necessari, recordar que mai s'ha de perdre l'esperança de sortir al carrer i veure-ho tot tal com es i no com un mon fet de cartro que es desfa al ploure.
Registrar certes sensacions ens fa sentir vius, vivim per a poder experimentar aquestes sensacions!
Salutacions.

Torno a escriure, des de fa no se quan, i que dire ara? Pos no se, pero alguna cosa dire.
En el cas de dir algo, hauria de ser algo que tingues sentit i com aixo no ho tornare a començar.
Hola, com ha anat les vacances(mini, pero suficients)?
Despues de esta entrada tan espectacular(si home si), podria parlar de temes trascendentals,
pero no ho fare, simplement perque no se per on començar ni de que parlar, i per no repetir-me ni parlar de temes redundants, no dire res.
Salutacions.

Hola, si, he deixat descuidat una mica lo blog estos ultims dies, pero pasa que he tigut la impressio de començar les vacances abans d'hora i ara que les he començat realment, no se, weno també se suposa que en tots estos dies haguesa pogut pasar alguna cosa o pensar alguna cosa per explicar, pero no, no ha estat aixi( per aquella cosa que se m'ha desconectat lo cervell del tot).
Nomes dir que passeu unes bones pasques i que disfruteu les vacances!
Salutacions.

New entry:
Avui parlarem de coses series(tot i que no se pot començar dient que parlarem de coses series si realment volem parlar de coses series).
La serietat... jo n'hauria de saber prou del tema, i sabeu que tinc rao( pero si ja sabeu que me donareu la rao perque dic que me doneseu la rao)prou.
Que podria dir que ja no hagi estat dit, pos moltes coses, com ara la rao d'una existencia presencial i d'una existencia mes espiritual(???), que si, que si; al meu parer podem dividir lo fisic de lo per dir-ho d'alguna manera intangible, pero a la vegada que la divisio es fa mes gran la unio entre aquests es mes notable, que per que? simple tot cos es mogut per alguna cosa que el controla, i tot i que avui en dia es pot explicar d'una manera mes o menys logica, sempre ens quedara aquella raco que no t'esperes, i encara que analitzis totes les variables i calculis les possibles situacions sempre hi ha alguna cosa que et trencara els esquemes, i sempre hi haura una part d'algu, que encara que la conegues molt be, sempre et sorprendrà, pero aixo es una alicient mes per a existir( afortunt seria el que pogues arribar a coneixer totes les parts amagades i increibles que poden amagar les persones(mira un objectiu mes a la vida, la llista ja comença a extendre els seus dominis)).
Pero ara be el punt negatiu( que entra en contraposicio, com totes les coses, en les meravelles que podem trobar coneixent a la gent), hi ha certs llocs on valdria la pena no accedir, i no perque puguin ser perjudicials(en alguns casos si),sino perque simplement aquests essers no mereixen ni una gota del vostre temps.
I parlant del temps (es una greu inconvenient a l'hora de coneixer la gent), el temps es capritxos, i no es uan cosa que dic jo ara per dir-ho, sino que es modifica, escurça, allarga, amplia o redueix a la seva voluntat( aixi que per favor , aprofiteu el temps com si es tractes de la brisa del temps que ens porta petits grans d'arena).
Aixo em porta a pensar que si la vida es composa de petits grans d'arena perque a l'hora d'ajuntar-los tots no els sabem ordenar, es un dels altres defectes que hem adquirit durant l'evolucio, la nostra capacitat d'emmagtzemar els moments mes meravellosos en un espai de la memoria, pero deixant-los apartats de la ruta del nostre cami, pero extranyament som capaços de recordar a la perfeccio aquells moments que ens porten sofriment( en el meu cas nomes recordo fets irrelevants, coses que ningu s'en recorda i que jo tinc grabats al cervell( fet que atribueixo a la falta de vivencies( no se perque pero weno))).
Nomes dir dues coses al final:
Que no se si ha quedat masa clar el que volia dir, perque no ho entenc ni jo, i aixo que esta no era la meua intencio.
Segon( me fa una rabia olvidar-me de lo que vaig a escriure, a si ja se)que esta entrada pot semblar una mica repetitiva, i segurament ho es, pero m'agradaria pensar que pot servir per a recordar alguna cosa en la qual soc molt pesat, la vida es el fet mes meravellos que pot existir i cal aprofitar-la al maxim( tot i que ni soc el millor per anar donant consells).
Salutacions.

Elegir per reduccio a l'absurd.

Avui s'ha produit un fet insolit, un fet que no s'havia produit en els ultims divuit anys, aquest fet es que he anat a votar(he cregut que ho havia de dir per la rellevancia que te, pero no amb la suficient importancia com per extendre mes el comentari).
Ara podem parlar d'altres coses, en certa manera no es tracta d'una conversa realment activa sino que es passiva, pero be, que puc dir?
MMC, sil·laba, 88(es el numero que soc a la llista del cens), no es mal numero(potser fare girar la entrada envers de l'eix que genera aquest numero).
88, es extrany pero em sona molt aquest numero, tot i que no m'hi havia fixat mai abans, i ja no se que traure-li mes,
(Faig un comentari sobre lo que estic sentint ara a la tele i que no te res a vore en lo atre(sembla que sigue una carrera i que la gent nomes la faiguen servir com a corderets que tenen que entrar al corralet del seu partit(nomes per aixo ja me fan rabia))).

FFFFFFF!
Jo que no volia parlar massa d'avui i al final m'han obligat.
Ja ne tinc prou, dema escriure algo, pero per avui ja ne hi ha prou.
Salutacions.

Una vez tuve un sueño, en el sueño habia alguien, alguien inmobil que escuchaba desinteresaramente las canciones de las sombras que se movian silenciosamente por este lugar, un mundo hecho de sueños, pero tambien de sensaciones, pensamientos y sentimientos, es decir, el lugar probablemente mas humano que existe, ese lugar estaba construido con todo lo que alguien pueda imaginar, pero ese alguien es el mismo que no las puede entender, y por eso permanece inmobil a la espera, hasta que una sombra que pululaba por esos paramos, recitó algunos versos que llegaron a interesar a alguien pero no a todos, como siempre, pero estos puede que nunca lleguen a reflexionar si tienes que ser alguien o si por el contrario eres nadie, pero volviendo al hecho de escuchar y sentir y reflexionar; no es suficiente ,hay que dar un paso al frente y vivir.
Por eso y en conclusion a este texto: no seais nadie y sed alguien, no vivais en un mundo de sueños pero nunca lo abandoneis, y si solo viviis para la realidad reflexionad si es suficiente para llenar una existencia.
Porque mientras seais alguien seguireis existiendo y eso es lo mas maravilloso que pueda haver.
Salutaciones.

Escrivim?Escrivim!!I que escrivim? Pos lo que tu vulguis, vale pos(si vaya novetat Manel parla totsol i se contesta, d'aixo se'n diu sindrome heidrix-lolailo, heidrix perque sembla important i lolailo perque cada vegada estas mes loco, qui, jo? Pero no anava a escriure(en singular)?
Pos a vore, es diumenge la nit, pero aixo ja se sap si mires la hora i lo dia que escrius la entrada,i com que d'aqui poc me n'anire a dormir, escric(no se que te a vore una cosa en l'atra(es per coses com esta perque no s'enten el que escric i me diuen que no te sentit(tambe per escriure que no te sentit lo que no te sentitç(i per escriure parentesis i mes parentesis(semblo una equacio de algebra))))) i ara que no sabeu per on anava(jo tampoc) us dire que no anava per cap puesto( a pos si que sabia per on anava).
I despres d'esta cosa sense cap ni peus(com totes...), soltare una frase d'estes filosofiques/psicologiques de les meues: I si passes lo que te que passar pero sense passar realment pot ser que no sigue prou bo per passar o que sigui el millor que et passara, no se...
necessitaria un analisi morfo-sintactic per a saber realment el que no significa.
I fins aqui el programa d'avui, podem fer-ho pitjor, pero no prometo res.
Salutacions.