Hola, desde lo dissabte...

Dissabte va ser un dia extrany, tant extrany com los altres 364 dies de l'any, primer de tot a les 7 del matí sonava el despertador i deia en una extranya musica que haviem d'anar a serrar llenya, si arbres que quan jo no havia nascut ja eren vells(bonic no?), pero com que això no va d'explicar extranys casos de solo tu sabes cortar lenya(weno això se n'ha anat i no era aixi com volia començar(per cert os tronquets pesaven lo seu...)).
Fem un salt temporal i anem a la tarde, situació Manel llimpia lo cotxe, cotxe molt brut, Manel ja sap que llimpiar cotxe significa que en un periode de menys de 24 hores cauran 4 gotes i lo tornaran a dixar digne del ral·li Dakar, pero en brut, però no això tampoc era lo que anava a explicar(collons pa no volguer-ho explicar no has dit res més), avancem una mica més anem a la quasi nit(anem a portar el segell de la seua comunió a el meu cosí(direu super relevant això que mos contes...) i resulta que com que mamaré ha heredat la meua innegable contracapacitat de no parlar casi gens, pos van passar les hores(las horas que mos deia cert mestre de castellà en un instituto situado en Amposta de cuyo nombre no puedo acordarme(dirvos també que se veu que soc dolentissim pa recordar-me del noms de la gent, un dia d'estos no me'n recordaré ni de com me dic jo mateix(si tipica exageració...), pos a lo que anava passaven les hores, i a les 10 menys 10 resulta que em truquen i em diuen a on es lo sopar a quina casa de Julia?(això es ma o menos lo que vai entendre(conduint(ja estava arribant a casa) i fatal que se sentia), pos això que les 10 menos 10 i jo encar havia de tornar a entrar al poble dutxarme i tornar casio a surtir al final del poble i bla,bla,bla, resultat 10 i 23 me sembla.
Pos a lo que anavem, resulta que de repente se oye un ruido, alguien dice: quien anda ahí? la puerta se estremece i empieza a chirriar fruto de la fuerza que ejerçen sobre ella, i entonces entra, todo esta a oscuras, solo una pequeña luz al fondo indica el camino, bum, la puerta se cierra solo detras de él, empieza a subir las escaleras, el eco de sus pisadas llega desde todas partes, un piso, otro, nadie sabe a donde le deparará esto, llega a el último rellano, ve al fondo una puerta entreabierta, ruidos sordos llegan desde el interior, entonces decidido cruza el umbral i ... allí se encuntra un cubo i una fregona al lado de la puerta i resulta que estan mirando(o visionando) el partido de futbol(que tot això equivaldria a que vaig tocar el timbre me van obrir vaig pujar les escales i vaig entrar, pero era pa donar-li una mica d'emoció a la cosa.

Pos això que estaven mirant lo partit del barça!

Mañana la segunda parte!