Evadir la realitat

Bon dia!
Avui com cada dia parlaré de coses sense massa sentit(l'autor no es fa responsable del possibles efectes secundaris que pugui produir tals com: que loco que estas Manel, això no te cap sentit o altre cop, que loco estas Manel).
Pues eso, lo cervell com a bona maquina te la tendencia a evadir la realitat, penseu en una maquina que allibera la pressió continguda al seu interior pa no rebentar, pos una cosa semblant, pos així lo cervell allibera pressió també, moltes vegades anant-se'n a la seua bola(curiosament coincedeix en moments realment entretinguts(notese el sarcasmo)) a mi ja me passa ja, estas allí en una sorprenent atenció i de cop, clack, lo cervell desconecta, se'n va i passar a pensar en atres coses, a cada una més extranya, o divertida(que es quan se te queda la cada esta de risa, que si te miren a la cara diuen pos si que es divertit lo calcul de les matrius del ports d'un divisor pa que tingui este somriure).
Pos això desconencta,desconecta, i no es divertit això?
Una atra cosa es ja los somnis, los somnis ja son l'expressió de com se mos va la bola al maxim nivell(entre altres coses que no direm perque estem en horari protegit).
Pos si, si, weno gent(a tots los que ho llegiran i los que no), me'n vaig a dinar!
Bon dia!

Manel-flash

Hola!(comencem saludant)
Avui mentre corria he anat fent fotos mental de lo que anava veient( deixar clar que totes aquestes fotografies no poden ser pujades al blog ja que el meu cervell no es plug-and-play, a més que l'autor no es fa responsable de que les fotos estiguin desenfocades o siguin poc clares...)
Pos això he vist moltes coses, gent ja jugant a futbol a la platja, gent fent fotos(en cameres reals) de les ones, una noia demanant feina amb el curriculum, una perruqueria d'aquelles davants(literalment) en lo perruques/barber d'aquells davants(semblava anys 60(sense jo haver nascut encara)) un home preguntant-me si volia fer uns cursets davant l'oficina de treball, setmafors que es posaven en verd quan jo arribava, gent que també corria es creuava en mi, gent reparant bicicletes i moltes coses més que que voleu que os digui pos que ja no me'n recordo.
Això es tot( de moment), demà més...

Que dius ara!

Hola!
Avui es dimarts i com suposo que ja sabreu tots aquest cap de setmana han canviat les hores, concretament n'hem perdut una(deu ser lo que se sol dir perdre el temps), si no ho sabieu i veieu a la gent que sempre arribava als llocs una hora abans no eren ells los rarets no...
Pos bé després d'esta referencia horaria, parlarem de coses, avui venint en lo tren cap aquí(d'allí a aquí) pos m'he recordat d'una cosa(fem un incís, pensava mentre he vist lo primer revisor de la renfe que criticava a la renfe...), pos això que m'he recordat d'un programa que feien fa anys, molt abans de l'apagada analogica a un canal local, d'Amposta, el canal visió 3(espectacular ja ho se) pos feien un programa que segur que va rebentar les mesures de les audiencies d'aquest canal(l'unic que recordo que la gent se sabia el nom i que havia vist alguna vegada) pos este programa anava, pel mig del mercat, els dimarts, amb el micro a la mà i amb una predilecció per la gent gran, una de les coses amb les que s'entretenien(i entretenien) eren les tipiques paraules tretes directement del diccionari i on cada un i deia la seva definició, a cada una més estrafolaria, i en les conseqüents(siguem fins) partides de cul de la gent quan li deien la resposta correcta, amb més d'un home malcarat amb el típic no em molestis, no em molestis! versionant el no em toquis!no em toquis del Laporta anys abans...
Lo més desconcertant era que acabaven amb un que dius ara! amb la típica resposta que vols que te digue filla meua(era una noia la reportera)...Divertit ho era...
Pos si això ho he recordat avui, pensant que es dimarts.

Per últim direm que com m'agrada l'estiu ara que ja casi ha arribat amb tots les senyals ambientals que comporta això(només 8 dies de primavera hem tardat, m'agarada,m'agrada)...
Que dius ara!

...

Avui no tenia previst escriure cap entrada més pero recents fets fa que cregui digne escriure en la seva memoria, has estat al nostre costat els ultims 8 anys i tot i que a vegades semblaves despistat i moltes hores les passaves dormint, encara recordo com te vaig portar dins una capsa menuda del forn a casa, impensable quan et vas fer gran, vore les teves carreres o les vegades que t'enfadaves quan els gats et prenien el menjar, i ... tot el que representaves, ho sento molt i totes les llagrimes que pugui vesar no seran suficients.
L'entrada que mes en costarà d'escriure...

Sons de silenci...

Ara sembla que vol sortir més el sol, este matí estava mes nuvolat i feia una mica de vent i tot, lo mar estava una mica mogut, hi havia ones, al fons es veien barcos, la gent passejava, o anava en bicicleta, o corrien passant al meu costat, veies i identificaves les rajoles del carrer, veus aquella que esta trencada, i que ja ho estava ahir, i la setmana passada, veus un carrer on hi fan obres, un cotxe que es salta un semafor, les branques dels arbres es mouen, un home passeja un gos, tot això fa pensar(si ja se sap que jo soc molt de pensar) això es veu com l'altra realitat, la realitat que explica la vida de totes les altres persones, i raonablement te fa pensar en la vida de tots los atres(cosa que pot ser cansada, perque si pensar en la teua ja costa...) i llavors un soroll(pam) i dixes de pensar(se desconecta momentaniament, un crit que no sas a que ve i dius que loco no?
O com intentes canviar de pensament i irremediablement un pensament te porta al mateix pensament, seria allò de que tots los pensaments condueixen a roma...
O com vore dos frases comencen per una O...(i acaben en una O també)
...
Bon profit!

Ritme/sobre la marcha

2 Coses avui, seguir un ritme o anar sobre la marcha, 2 coses avui que m'han vingut al cap quan avui he anat a correr, seguir un ritme o anar corrent sobre la marcha, es a dir, primer he pensat avui aniré a un ritme determinat,com ja podeu imaginar, aixo no s'ha complert, per això he anat modificant el ritme adaptant-lo al temps, fem una cosa, extrapolem això a la vida real, que podem fer, seguir un ritme o anar improvisant sobre la marcha?
Podem veure que a llarg temps podem marcar un ritme, un tempo que ens fa planejar algo, dificil, perque tot i que es nostra, la vida no depen de natros en exclusiva, per això anirem adaptant-la com puguem, per això mos podem fer esta pregunta: Quanta improvisació hi ha en la nostra planificació?

I avui entrada per partida doble! Pos si, realment podriem parlar del arbres metalics d'una entrada antiga, o de com tenir la taula desordenada, pero no avui serem innovadors i deixant de banda la nostalgia que he sentit al vore tot això parlarem de(tic, tac, tic ,tac...) que fa dos dies vam entrar a la primavera que la sang altera(toma topic) i pos no massa alterada esta que diguessem, lo temps si, que un dia fa sol i l'atre plou o fa vent i ja se sap que quan fa vent les rames de mouen i quan plou Manel se banya, ya,ya,ya.
Vinga, mes profunditat, que podriem dir aixi?(mmm, necessitem una classe toston...) ...
Una volva de pols al davant, que pot ser aixo, bruticia, alergia, segons google un llibre o un conte musical... pos no una volva de pols podria ser una senyal(si que necessites torcar la pols, pero no no esta brut, aixi que, que farem, que direm? mmm, els minairons(me sembla que era aixi...) uff si ne fa de temps d'això...
oh,oh, parentesis((()))
es possible només escriure amb parentesis?

vinga, vinga, qui es abraham boba? dit per Julia fa anys a un comentari...o si pot ser un deja vuu que diu Aida a un atre, o lo numero de la sort de Jose un 8? o comentaris de Fania, que basicament eren els que comentaven i ami ja me va bé.

Fins demà!

Hola, avui es 23 de març de 2011 i me passat a llegir lo blog(cosa que no feia desde fa anys, i me passat un bon rato llegint comentaris i ma fet vore lo rematadament loco que estava, lo loco que continuo estan i de que segurament continuare estan....)
Pos aixo va per tota la gent que escrivia als seus blogs i que ho ha deixat de fer(com jo, primerament aplastat perl fotolog i despues pel facebook), se que probablement hauria d'escriure sobre alguna cosa super trascendental pero que vols que te digue lo trascendental esta sobrevalorat no?, Una cosa que si que escriure es una frase que esta tarde a clase de gestio d'empreses se ma ocurrit es( de lo entretinguda que era...) , weno la frase es:(merda que no me'n recordo) : mi punto de vista no difiere de lo de los demas, solo que yo uso gafas de ingeniero(weno ma o menos era aixi)
i aixi estem, se que probablement aixo no ho llegira ningú pero segurament anire tornant a publicar coses periodicament pa mirar de tornar a posar-lo en marxa...