Anem a escriure!

Avui, mentre tornava de la uni, pensava(aqui la vella gracia desgastada de ohhh!:pensa!) en lo que podia escriure avui(be, lo títol i au) i havia pensant en una cosa com: ironia, una forma de viure(graciós,no?, no massa), mmm escriure escoltant lo grup que porta lo nom del meu nom s'em fa com a mínim difícil, ironic,no?
Pos això la ironia, ironicament envolta la nostra vida, no? be al menys una part d'ella, la part ironica.(Vale merda de frase, joder).
Reset, Bon dia, a les 20 i 27 minuts(mmm, això m'ha recordat una serie que m'ha fet saltar a una frase d'una altra serie, que no mos enganyem no te ni cap ni peus), quin instrument es este?
Pensa, es este blog com buidar una caixa?, ohh los mosquits d'aqui poc arribaran a les terres, les nostres terres, per cert, ja porto alguns dies pensant en la inaguració oficial de la piscina(pensant, eh? no mos emocioneu(total això com que no ho llegira ningu, pos), per allà per sant joan, no se, ja anirem informant.
Vinga,
Bona nit i no feu mal!

Enllaç al divendres passat!

Hola, que tal?, com va? que fem? (preguntes tipiques de inici de conversa de messenger).
Pos si, es així, també podem començar en un cúmul de desconcertants oracions insubordinades(es a dir que fan lo que volen) i quedar-te tan tranquil.
Pos si, lo divendres, com la majoria de divendres d'este any agafava un tren a les 7 i 8 minuts pa tornar a casa(oficialment l'agafava a les 7 i 8 minuts però com que la renfe te esta extranya capacitat de despalçament temporal, eren les 7 i 30 i Manel estava esperant, però be no estem aqui per parlar de la Renfe(mmm, segons l'horari ara hauria d'haver vingut una frase pa posar a n'estos parentesis, però com que va en retard pos no ha arribat)).
Pos això resulta que parlarem dels vagons dels trens i del per no dir curios que resulta viatjar en un, resulta que si t'ho mires, veus un petit món(i no no em referixo a l'ecosistema creat a partir de la gran netedat que destila el vagó) veus de tot(i si 4 anys han servit pa donar-te'n compte que veus de tot), molt divertit va ser, molt divertit viatjar en tren...
Explicaria més coses divertides(entenent divertides com aquella acció o conjunt d'accions que desperten una sensació o conjunt de sensacions que provoquen un estat de momentania felicitat/(va vos dixo que sigue interactiu i poseu lo que vatros volgueu)
.
Pos això, del divendres al dimecres van tres lletres( a, comentar que estem en setmana pre madrid-barça(pre setmana de 4 madrid-barça(a no ser que el totenham ens diverteixi esta nit( si la diversió de la que parlava abans)))
BE, pa no enrollar-me massa o deixarem aqui!
Antenitzeu-vos!
Adeu!

Titol sobre la marcha!

Bon dia!
Mira ara mateix m'acabo de recordar d'un capitul dels simpson que surtia fritz me sembla que se diu, lo cientific loco, que un dia de rastrillo a que li ven a Homer un teletransportador de materia me sembla que se dia, pos a n'este capitul li diu buenos dia, señor, buenas tardes señora, tecnicament he sido preciso, i mira pos ho he escit aqui, mmm la precisió, quan important es la precisió,(estos parèntesis son pa fer-me una auto observació que no ho escriure aqui perque es massa censurable), pos això parlarem de la precisió a l'hora de fer una antena, 2 mesos fent simulacions pa fer una bow-tie ben adaptada, amb guany i poc rissat temporal, fins aqui tot bé,no?
Correcte, pasem a les antenes TEM, unicament i exclusivament pa fer una prova anem a vore si a saco fent-ne una funciona, retallant les plantxes de coure en la major PRECISIÓ de la ma alçada pos ale, se solden i dius esta prou bé,no(esteticamnet parlant, perque se suposa que ha de ser lo desastre més gran de la historia de les antenes desastroses de la historia)i llavors resulta que la medeixes i dius mmm, prou ben adaptada, a vore si la doblem una mica d'aqui, ostia, perfecte, anem a vore la resposta temporal i la compares en una atra antena comercial i la teva la supera i dius ??????? (es literalment la cara que se te queda). Però lo millo esta per arribar, com casi tot,esta al final(...) pos lo millor resulta que es quan te diuen que esta mateixa antena si la vas a comprar de claven entre 3000 i 4000 euros(i llavors penses en 30 minuts acabo de fer una cosa a bulto que te fan pagar 3000 euros??) i llavors lo signe d'interrogació passa a ser d'exclamació!
Bé i després d'este fet sense precedents que algo que escric jo només ocupe tota la pantalla de l'ordinador, no direm res més i ...(per si de cas).
Vinga bona tarde!

Avui segones parts van ser bones

Hola a tots!
Mentre es ara a una hora determinada del dia d'avui en concret i mentre estic esperant ke Júlia me digue de ke esta fent la digestió i mentre fa un sol de ... i en consequencia molta calor i mentre estic preparant-me per a anar a correr i mentre esttic escrivint mentre me'n dono compte que he escrit mentre massa vegades.
Bon dia! passem a la versió dos.tres lo d'abans era per anar agafant lo ritme, i mentre(atra volta!!) veig que internet avui va fatal pos he pensat, anem a escriure, i com que esta setmana estic content(vaiga ja veus tu quina relevancia), pos no fotre massa rollo que despues la gent se ho ha de llegir i me diuen vaia rollo més llarg(mmm, millor que no(i si estigueseu dins al meu cap ara mateix(si era que estava pensant que estava escrivint i se me n'ha anat lo cap(la,la,la(i no no ho escriure aqui que si no despues vindran i me diran pero que ... que ets Manel)))
Pos això(no vos ha passat mai que esteu escrivint i no sabeu que es lo que escriviu?)
Ostres(mmm, ...(los punts suspensius ho expliquen tot)) això sorpresa! avui es dijous! qui ho diria quan resulta que ahir era dimecres...
Tinc la sensació que feia temps que no escrivia una entrada així, i m'agrada(me gusta).
Dedicat a totes les ments pervertides que ho vindran a llegir això(la,la,la).
BON DIA!!!

Hola, desde lo dissabte...

Dissabte va ser un dia extrany, tant extrany com los altres 364 dies de l'any, primer de tot a les 7 del matí sonava el despertador i deia en una extranya musica que haviem d'anar a serrar llenya, si arbres que quan jo no havia nascut ja eren vells(bonic no?), pero com que això no va d'explicar extranys casos de solo tu sabes cortar lenya(weno això se n'ha anat i no era aixi com volia començar(per cert os tronquets pesaven lo seu...)).
Fem un salt temporal i anem a la tarde, situació Manel llimpia lo cotxe, cotxe molt brut, Manel ja sap que llimpiar cotxe significa que en un periode de menys de 24 hores cauran 4 gotes i lo tornaran a dixar digne del ral·li Dakar, pero en brut, però no això tampoc era lo que anava a explicar(collons pa no volguer-ho explicar no has dit res més), avancem una mica més anem a la quasi nit(anem a portar el segell de la seua comunió a el meu cosí(direu super relevant això que mos contes...) i resulta que com que mamaré ha heredat la meua innegable contracapacitat de no parlar casi gens, pos van passar les hores(las horas que mos deia cert mestre de castellà en un instituto situado en Amposta de cuyo nombre no puedo acordarme(dirvos també que se veu que soc dolentissim pa recordar-me del noms de la gent, un dia d'estos no me'n recordaré ni de com me dic jo mateix(si tipica exageració...), pos a lo que anava passaven les hores, i a les 10 menys 10 resulta que em truquen i em diuen a on es lo sopar a quina casa de Julia?(això es ma o menos lo que vai entendre(conduint(ja estava arribant a casa) i fatal que se sentia), pos això que les 10 menos 10 i jo encar havia de tornar a entrar al poble dutxarme i tornar casio a surtir al final del poble i bla,bla,bla, resultat 10 i 23 me sembla.
Pos a lo que anavem, resulta que de repente se oye un ruido, alguien dice: quien anda ahí? la puerta se estremece i empieza a chirriar fruto de la fuerza que ejerçen sobre ella, i entonces entra, todo esta a oscuras, solo una pequeña luz al fondo indica el camino, bum, la puerta se cierra solo detras de él, empieza a subir las escaleras, el eco de sus pisadas llega desde todas partes, un piso, otro, nadie sabe a donde le deparará esto, llega a el último rellano, ve al fondo una puerta entreabierta, ruidos sordos llegan desde el interior, entonces decidido cruza el umbral i ... allí se encuntra un cubo i una fregona al lado de la puerta i resulta que estan mirando(o visionando) el partido de futbol(que tot això equivaldria a que vaig tocar el timbre me van obrir vaig pujar les escales i vaig entrar, pero era pa donar-li una mica d'emoció a la cosa.

Pos això que estaven mirant lo partit del barça!

Mañana la segunda parte!

Menjant fruita.

Bon dia!(com a bon dia de sol que fa!)
Avui es divendres(sembla el logotip de cert programa de tv3), per això escriurem com a bon divendres que és, ni més ni menys però tampoc ni massa ni poc(lio mental), pos això es així, avui he vist un nou capitol de TBBT, normalet(i per fer tres setmanes que no en feien s'haguesen pogut espavilar una mica)després d'este incís anirem a parlar de coses series,(oohhh una bici plegable per la tele(visca el poder de distracció)) pos si, es un divendres com tots els altres com els ultims 250 divendres que he viscut(aburrits probablement(i no esta entrada no va de queixar-se de tot(primera perque que vols que et digui pero no servirà de massa))).
Mmm, destilant bon rotllo(així m'agrada).

Viviendo de falsos recuerdos perdidos por los albores de los tiempos no solo no sirve, sino que aun es peor.

Vinga festival, no se si val la pena publicar això tampoc.
Adeu!
Bon dia!

Evadir la realitat

Bon dia!
Avui com cada dia parlaré de coses sense massa sentit(l'autor no es fa responsable del possibles efectes secundaris que pugui produir tals com: que loco que estas Manel, això no te cap sentit o altre cop, que loco estas Manel).
Pues eso, lo cervell com a bona maquina te la tendencia a evadir la realitat, penseu en una maquina que allibera la pressió continguda al seu interior pa no rebentar, pos una cosa semblant, pos així lo cervell allibera pressió també, moltes vegades anant-se'n a la seua bola(curiosament coincedeix en moments realment entretinguts(notese el sarcasmo)) a mi ja me passa ja, estas allí en una sorprenent atenció i de cop, clack, lo cervell desconecta, se'n va i passar a pensar en atres coses, a cada una més extranya, o divertida(que es quan se te queda la cada esta de risa, que si te miren a la cara diuen pos si que es divertit lo calcul de les matrius del ports d'un divisor pa que tingui este somriure).
Pos això desconencta,desconecta, i no es divertit això?
Una atra cosa es ja los somnis, los somnis ja son l'expressió de com se mos va la bola al maxim nivell(entre altres coses que no direm perque estem en horari protegit).
Pos si, si, weno gent(a tots los que ho llegiran i los que no), me'n vaig a dinar!
Bon dia!

Manel-flash

Hola!(comencem saludant)
Avui mentre corria he anat fent fotos mental de lo que anava veient( deixar clar que totes aquestes fotografies no poden ser pujades al blog ja que el meu cervell no es plug-and-play, a més que l'autor no es fa responsable de que les fotos estiguin desenfocades o siguin poc clares...)
Pos això he vist moltes coses, gent ja jugant a futbol a la platja, gent fent fotos(en cameres reals) de les ones, una noia demanant feina amb el curriculum, una perruqueria d'aquelles davants(literalment) en lo perruques/barber d'aquells davants(semblava anys 60(sense jo haver nascut encara)) un home preguntant-me si volia fer uns cursets davant l'oficina de treball, setmafors que es posaven en verd quan jo arribava, gent que també corria es creuava en mi, gent reparant bicicletes i moltes coses més que que voleu que os digui pos que ja no me'n recordo.
Això es tot( de moment), demà més...

Que dius ara!

Hola!
Avui es dimarts i com suposo que ja sabreu tots aquest cap de setmana han canviat les hores, concretament n'hem perdut una(deu ser lo que se sol dir perdre el temps), si no ho sabieu i veieu a la gent que sempre arribava als llocs una hora abans no eren ells los rarets no...
Pos bé després d'esta referencia horaria, parlarem de coses, avui venint en lo tren cap aquí(d'allí a aquí) pos m'he recordat d'una cosa(fem un incís, pensava mentre he vist lo primer revisor de la renfe que criticava a la renfe...), pos això que m'he recordat d'un programa que feien fa anys, molt abans de l'apagada analogica a un canal local, d'Amposta, el canal visió 3(espectacular ja ho se) pos feien un programa que segur que va rebentar les mesures de les audiencies d'aquest canal(l'unic que recordo que la gent se sabia el nom i que havia vist alguna vegada) pos este programa anava, pel mig del mercat, els dimarts, amb el micro a la mà i amb una predilecció per la gent gran, una de les coses amb les que s'entretenien(i entretenien) eren les tipiques paraules tretes directement del diccionari i on cada un i deia la seva definició, a cada una més estrafolaria, i en les conseqüents(siguem fins) partides de cul de la gent quan li deien la resposta correcta, amb més d'un home malcarat amb el típic no em molestis, no em molestis! versionant el no em toquis!no em toquis del Laporta anys abans...
Lo més desconcertant era que acabaven amb un que dius ara! amb la típica resposta que vols que te digue filla meua(era una noia la reportera)...Divertit ho era...
Pos si això ho he recordat avui, pensant que es dimarts.

Per últim direm que com m'agrada l'estiu ara que ja casi ha arribat amb tots les senyals ambientals que comporta això(només 8 dies de primavera hem tardat, m'agarada,m'agrada)...
Que dius ara!

...

Avui no tenia previst escriure cap entrada més pero recents fets fa que cregui digne escriure en la seva memoria, has estat al nostre costat els ultims 8 anys i tot i que a vegades semblaves despistat i moltes hores les passaves dormint, encara recordo com te vaig portar dins una capsa menuda del forn a casa, impensable quan et vas fer gran, vore les teves carreres o les vegades que t'enfadaves quan els gats et prenien el menjar, i ... tot el que representaves, ho sento molt i totes les llagrimes que pugui vesar no seran suficients.
L'entrada que mes en costarà d'escriure...

Sons de silenci...

Ara sembla que vol sortir més el sol, este matí estava mes nuvolat i feia una mica de vent i tot, lo mar estava una mica mogut, hi havia ones, al fons es veien barcos, la gent passejava, o anava en bicicleta, o corrien passant al meu costat, veies i identificaves les rajoles del carrer, veus aquella que esta trencada, i que ja ho estava ahir, i la setmana passada, veus un carrer on hi fan obres, un cotxe que es salta un semafor, les branques dels arbres es mouen, un home passeja un gos, tot això fa pensar(si ja se sap que jo soc molt de pensar) això es veu com l'altra realitat, la realitat que explica la vida de totes les altres persones, i raonablement te fa pensar en la vida de tots los atres(cosa que pot ser cansada, perque si pensar en la teua ja costa...) i llavors un soroll(pam) i dixes de pensar(se desconecta momentaniament, un crit que no sas a que ve i dius que loco no?
O com intentes canviar de pensament i irremediablement un pensament te porta al mateix pensament, seria allò de que tots los pensaments condueixen a roma...
O com vore dos frases comencen per una O...(i acaben en una O també)
...
Bon profit!

Ritme/sobre la marcha

2 Coses avui, seguir un ritme o anar sobre la marcha, 2 coses avui que m'han vingut al cap quan avui he anat a correr, seguir un ritme o anar corrent sobre la marcha, es a dir, primer he pensat avui aniré a un ritme determinat,com ja podeu imaginar, aixo no s'ha complert, per això he anat modificant el ritme adaptant-lo al temps, fem una cosa, extrapolem això a la vida real, que podem fer, seguir un ritme o anar improvisant sobre la marcha?
Podem veure que a llarg temps podem marcar un ritme, un tempo que ens fa planejar algo, dificil, perque tot i que es nostra, la vida no depen de natros en exclusiva, per això anirem adaptant-la com puguem, per això mos podem fer esta pregunta: Quanta improvisació hi ha en la nostra planificació?

I avui entrada per partida doble! Pos si, realment podriem parlar del arbres metalics d'una entrada antiga, o de com tenir la taula desordenada, pero no avui serem innovadors i deixant de banda la nostalgia que he sentit al vore tot això parlarem de(tic, tac, tic ,tac...) que fa dos dies vam entrar a la primavera que la sang altera(toma topic) i pos no massa alterada esta que diguessem, lo temps si, que un dia fa sol i l'atre plou o fa vent i ja se sap que quan fa vent les rames de mouen i quan plou Manel se banya, ya,ya,ya.
Vinga, mes profunditat, que podriem dir aixi?(mmm, necessitem una classe toston...) ...
Una volva de pols al davant, que pot ser aixo, bruticia, alergia, segons google un llibre o un conte musical... pos no una volva de pols podria ser una senyal(si que necessites torcar la pols, pero no no esta brut, aixi que, que farem, que direm? mmm, els minairons(me sembla que era aixi...) uff si ne fa de temps d'això...
oh,oh, parentesis((()))
es possible només escriure amb parentesis?

vinga, vinga, qui es abraham boba? dit per Julia fa anys a un comentari...o si pot ser un deja vuu que diu Aida a un atre, o lo numero de la sort de Jose un 8? o comentaris de Fania, que basicament eren els que comentaven i ami ja me va bé.

Fins demà!

Hola, avui es 23 de març de 2011 i me passat a llegir lo blog(cosa que no feia desde fa anys, i me passat un bon rato llegint comentaris i ma fet vore lo rematadament loco que estava, lo loco que continuo estan i de que segurament continuare estan....)
Pos aixo va per tota la gent que escrivia als seus blogs i que ho ha deixat de fer(com jo, primerament aplastat perl fotolog i despues pel facebook), se que probablement hauria d'escriure sobre alguna cosa super trascendental pero que vols que te digue lo trascendental esta sobrevalorat no?, Una cosa que si que escriure es una frase que esta tarde a clase de gestio d'empreses se ma ocurrit es( de lo entretinguda que era...) , weno la frase es:(merda que no me'n recordo) : mi punto de vista no difiere de lo de los demas, solo que yo uso gafas de ingeniero(weno ma o menos era aixi)
i aixi estem, se que probablement aixo no ho llegira ningú pero segurament anire tornant a publicar coses periodicament pa mirar de tornar a posar-lo en marxa...

Pos weno, avui com ke estic esperantr aqui des de fa un munt d'hores i com que encara me queden unes quantes mes, pos mai ficat a mira coses per internet i hai trobat coses rares, rares.
tame vos preguntareu ke faig aki..., pos resulta que hai vingut a les 8 del mati des d'amposta a tarragona pa una reunio que tinc a les dos(si es cosa de que no tens transport propi i tas d'adaptar al dels altres), pero weno, vos penjare una foto que ma fet gracia i la peno aki a n'este lloc oblidat de deu(com un poble d'estos que nomes viuen un tio vell alla d'alt la muntanya).

Ale, ke fea pocs dies ke no escrivia, pos estava pensant que damunt la taula tinc moltes coses(weno aixo podria ser depenent de la taula de la qual escric, i si hi taula...), weno lo tema es ke tinc l'odrinador principalment(perke si no com escric?), despues tinc complements d'este ultim(a saber:ratoli, adaptador i a atres) una tele que no es meua, un antena(que no esta exactament damunt la taula perke esta volant(per defecte enganxada en un tornillo al tauler d'anuncis(que no te res anunciat)).
I no molta cosa mes(perke es la taula de la resi(a les de casa tinc mes coses...))
No res.
Salutacions(per cert esta entrada va lligada en la del fotolog(pa promoure aixo que si no s'abandona(yo lo primer)).
Salutacions*2.

Pos weno, escric aqui que com al fotolog no me dixa entrar... i a mes com tampoc crec que ho veigue molta gent, pues eso, que ultimament(avui mes que res) he començat a tenir una sensacio extranya, sensacio que no m'agrada gens, pero que tampoc me es rara. Esta sensacio es la de que imagina que vas en un cotxe per l'autopista i vas al teu ritme i llavors veus passar un mercedes que corre una animalad, i desoues veus un bmw i despues un ferrari i tots t'avancen i tu te vas quedant atras i atras, i dius:- ostia pos si m'estic quedant atras. pos aixi pero traslladant-ho a la vida real...
Pues eso, pero com que encara que ho volgues canviar no se com fer-ho, aixi que...
Salutacions( a l'espera que algu ho llegisque).

Weno com que fea dies pero dies ke no escrivia(a causa del fotolog...)Pos avui torno a escriure, mentre espero que los companys acaben de fer lo que fan para començar en la practica, pos mai dit anem a escriure i aprofitant que Julia tame ha escrit, pos anem a escriure...
Anem a escriure, escriure, escriure,voleu que vos escrigue lo codi de la practica? segur que no...
Weno no res ke mos anem a posar, per cert avui lo meu nivell d'alegria ha pujat dos punts(i ara esta situat en dos punts,que be), no se pa que ho dic aixo ara pero weno.
Salutacions.

Reflexions de bon mati.

Pensem, raonem, intuim, usem el nostre cervell per trobar les incongruencies mes grans sobre la vida en general, a vegades trobem solucions, a vegades ens causa problemes, malestar, podem aprendre a utilitzar-lo, pot ser el nostre millor aliat, pot no servir de molt, pot ser moltes coses, pero no era d'aixo del que volia parlar, pero estic reflexionant, no?
No se exactament que vol dir aixo, quan reflexiones no se suposa que has de trobar alguna cosa al final?
Pot ser si, o reflexionar pot significar merament pensar en alguna cosa, potser nomes recordar aquell moment o aquell altre, no se...
A mes de reflexionar el que tambe podem fer es disfrutar de les nostres reflexions, sempre que siguin raonablement positives. No patiu que les altres ja cauran pel seu propi pes.
I despres de tot aixo, ara escriure la meva reflexio d'aquest mati: Ojalá no fos tan reflexiu...

Aquest mati mentre en rentava les dents me vist reflexat a l'espill(i no en contra de lo que pugueu pensar no mai asustat de vorem), weno a lo que anava, me vist reflexat a l'espill, pero també he vist un espill detras meu el qual es reflexava a l'espill que tenia davant, pero lo fort d'aixo es que quan m'intentava vore reflexat al segon espill pero desde lo primer espill, no podia vorem, ja que me tapava jo mateix i quan girava el cap ja no me podia vore reflexat al segon espill des de lo
primer, cosa que ma fet pensar i ja me vees fent lo burro intentant vorem a l'atre espill hasat que hai desistit. Pero llavors me nai donat compte d'una atra cosa que los espills s'anaven reflexant uns en los atres cosa que fea que s'anesen veient cada vegada mes i mes allun, pero cada vegada ne hi havien mes i mes, cosa que tambe ma fet pensar en una cosa rara: potser que siguen diversos universos paralels que nomes se veuen a traves dels espills(si ja se que es una de les coses me rares que hai dit pero es ke ma fet pensar(no masa tampoc))no se, es una cosa rara.
Weno no res mes, depues d'esta anada de bola nomes dixare que us ho llegiu i que doneu la vostra opinio, o no si no voleu.
Salutacions.