jueves, 28 de abril de 2011

Anem a escriure!

Avui, mentre tornava de la uni, pensava(aqui la vella gracia desgastada de ohhh!:pensa!) en lo que podia escriure avui(be, lo títol i au) i havia pensant en una cosa com: ironia, una forma de viure(graciós,no?, no massa), mmm escriure escoltant lo grup que porta lo nom del meu nom s'em fa com a mínim difícil, ironic,no?
Pos això la ironia, ironicament envolta la nostra vida, no? be al menys una part d'ella, la part ironica.(Vale merda de frase, joder).
Reset, Bon dia, a les 20 i 27 minuts(mmm, això m'ha recordat una serie que m'ha fet saltar a una frase d'una altra serie, que no mos enganyem no te ni cap ni peus), quin instrument es este?
Pensa, es este blog com buidar una caixa?, ohh los mosquits d'aqui poc arribaran a les terres, les nostres terres, per cert, ja porto alguns dies pensant en la inaguració oficial de la piscina(pensant, eh? no mos emocioneu(total això com que no ho llegira ningu, pos), per allà per sant joan, no se, ja anirem informant.
Vinga,
Bona nit i no feu mal!

miércoles, 13 de abril de 2011

Enllaç al divendres passat!

Hola, que tal?, com va? que fem? (preguntes tipiques de inici de conversa de messenger).
Pos si, es així, també podem començar en un cúmul de desconcertants oracions insubordinades(es a dir que fan lo que volen) i quedar-te tan tranquil.
Pos si, lo divendres, com la majoria de divendres d'este any agafava un tren a les 7 i 8 minuts pa tornar a casa(oficialment l'agafava a les 7 i 8 minuts però com que la renfe te esta extranya capacitat de despalçament temporal, eren les 7 i 30 i Manel estava esperant, però be no estem aqui per parlar de la Renfe(mmm, segons l'horari ara hauria d'haver vingut una frase pa posar a n'estos parentesis, però com que va en retard pos no ha arribat)).
Pos això resulta que parlarem dels vagons dels trens i del per no dir curios que resulta viatjar en un, resulta que si t'ho mires, veus un petit món(i no no em referixo a l'ecosistema creat a partir de la gran netedat que destila el vagó) veus de tot(i si 4 anys han servit pa donar-te'n compte que veus de tot), molt divertit va ser, molt divertit viatjar en tren...
Explicaria més coses divertides(entenent divertides com aquella acció o conjunt d'accions que desperten una sensació o conjunt de sensacions que provoquen un estat de momentania felicitat/(va vos dixo que sigue interactiu i poseu lo que vatros volgueu)
.
Pos això, del divendres al dimecres van tres lletres( a, comentar que estem en setmana pre madrid-barça(pre setmana de 4 madrid-barça(a no ser que el totenham ens diverteixi esta nit( si la diversió de la que parlava abans)))
BE, pa no enrollar-me massa o deixarem aqui!
Antenitzeu-vos!
Adeu!

viernes, 8 de abril de 2011

Titol sobre la marcha!

Bon dia!
Mira ara mateix m'acabo de recordar d'un capitul dels simpson que surtia fritz me sembla que se diu, lo cientific loco, que un dia de rastrillo a que li ven a Homer un teletransportador de materia me sembla que se dia, pos a n'este capitul li diu buenos dia, señor, buenas tardes señora, tecnicament he sido preciso, i mira pos ho he escit aqui, mmm la precisió, quan important es la precisió,(estos parèntesis son pa fer-me una auto observació que no ho escriure aqui perque es massa censurable), pos això parlarem de la precisió a l'hora de fer una antena, 2 mesos fent simulacions pa fer una bow-tie ben adaptada, amb guany i poc rissat temporal, fins aqui tot bé,no?
Correcte, pasem a les antenes TEM, unicament i exclusivament pa fer una prova anem a vore si a saco fent-ne una funciona, retallant les plantxes de coure en la major PRECISIÓ de la ma alçada pos ale, se solden i dius esta prou bé,no(esteticamnet parlant, perque se suposa que ha de ser lo desastre més gran de la historia de les antenes desastroses de la historia)i llavors resulta que la medeixes i dius mmm, prou ben adaptada, a vore si la doblem una mica d'aqui, ostia, perfecte, anem a vore la resposta temporal i la compares en una atra antena comercial i la teva la supera i dius ??????? (es literalment la cara que se te queda). Però lo millo esta per arribar, com casi tot,esta al final(...) pos lo millor resulta que es quan te diuen que esta mateixa antena si la vas a comprar de claven entre 3000 i 4000 euros(i llavors penses en 30 minuts acabo de fer una cosa a bulto que te fan pagar 3000 euros??) i llavors lo signe d'interrogació passa a ser d'exclamació!
Bé i després d'este fet sense precedents que algo que escric jo només ocupe tota la pantalla de l'ordinador, no direm res més i ...(per si de cas).
Vinga bona tarde!

jueves, 7 de abril de 2011

Avui segones parts van ser bones

Hola a tots!
Mentre es ara a una hora determinada del dia d'avui en concret i mentre estic esperant ke Júlia me digue de ke esta fent la digestió i mentre fa un sol de ... i en consequencia molta calor i mentre estic preparant-me per a anar a correr i mentre esttic escrivint mentre me'n dono compte que he escrit mentre massa vegades.
Bon dia! passem a la versió dos.tres lo d'abans era per anar agafant lo ritme, i mentre(atra volta!!) veig que internet avui va fatal pos he pensat, anem a escriure, i com que esta setmana estic content(vaiga ja veus tu quina relevancia), pos no fotre massa rollo que despues la gent se ho ha de llegir i me diuen vaia rollo més llarg(mmm, millor que no(i si estigueseu dins al meu cap ara mateix(si era que estava pensant que estava escrivint i se me n'ha anat lo cap(la,la,la(i no no ho escriure aqui que si no despues vindran i me diran pero que ... que ets Manel)))
Pos això(no vos ha passat mai que esteu escrivint i no sabeu que es lo que escriviu?)
Ostres(mmm, ...(los punts suspensius ho expliquen tot)) això sorpresa! avui es dijous! qui ho diria quan resulta que ahir era dimecres...
Tinc la sensació que feia temps que no escrivia una entrada així, i m'agrada(me gusta).
Dedicat a totes les ments pervertides que ho vindran a llegir això(la,la,la).
BON DIA!!!

martes, 5 de abril de 2011

Hola, desde lo dissabte...

Dissabte va ser un dia extrany, tant extrany com los altres 364 dies de l'any, primer de tot a les 7 del matí sonava el despertador i deia en una extranya musica que haviem d'anar a serrar llenya, si arbres que quan jo no havia nascut ja eren vells(bonic no?), pero com que això no va d'explicar extranys casos de solo tu sabes cortar lenya(weno això se n'ha anat i no era aixi com volia començar(per cert os tronquets pesaven lo seu...)).
Fem un salt temporal i anem a la tarde, situació Manel llimpia lo cotxe, cotxe molt brut, Manel ja sap que llimpiar cotxe significa que en un periode de menys de 24 hores cauran 4 gotes i lo tornaran a dixar digne del ral·li Dakar, pero en brut, però no això tampoc era lo que anava a explicar(collons pa no volguer-ho explicar no has dit res més), avancem una mica més anem a la quasi nit(anem a portar el segell de la seua comunió a el meu cosí(direu super relevant això que mos contes...) i resulta que com que mamaré ha heredat la meua innegable contracapacitat de no parlar casi gens, pos van passar les hores(las horas que mos deia cert mestre de castellà en un instituto situado en Amposta de cuyo nombre no puedo acordarme(dirvos també que se veu que soc dolentissim pa recordar-me del noms de la gent, un dia d'estos no me'n recordaré ni de com me dic jo mateix(si tipica exageració...), pos a lo que anava passaven les hores, i a les 10 menys 10 resulta que em truquen i em diuen a on es lo sopar a quina casa de Julia?(això es ma o menos lo que vai entendre(conduint(ja estava arribant a casa) i fatal que se sentia), pos això que les 10 menos 10 i jo encar havia de tornar a entrar al poble dutxarme i tornar casio a surtir al final del poble i bla,bla,bla, resultat 10 i 23 me sembla.
Pos a lo que anavem, resulta que de repente se oye un ruido, alguien dice: quien anda ahí? la puerta se estremece i empieza a chirriar fruto de la fuerza que ejerçen sobre ella, i entonces entra, todo esta a oscuras, solo una pequeña luz al fondo indica el camino, bum, la puerta se cierra solo detras de él, empieza a subir las escaleras, el eco de sus pisadas llega desde todas partes, un piso, otro, nadie sabe a donde le deparará esto, llega a el último rellano, ve al fondo una puerta entreabierta, ruidos sordos llegan desde el interior, entonces decidido cruza el umbral i ... allí se encuntra un cubo i una fregona al lado de la puerta i resulta que estan mirando(o visionando) el partido de futbol(que tot això equivaldria a que vaig tocar el timbre me van obrir vaig pujar les escales i vaig entrar, pero era pa donar-li una mica d'emoció a la cosa.

Pos això que estaven mirant lo partit del barça!

Mañana la segunda parte!

viernes, 1 de abril de 2011

Menjant fruita.

Bon dia!(com a bon dia de sol que fa!)
Avui es divendres(sembla el logotip de cert programa de tv3), per això escriurem com a bon divendres que és, ni més ni menys però tampoc ni massa ni poc(lio mental), pos això es així, avui he vist un nou capitol de TBBT, normalet(i per fer tres setmanes que no en feien s'haguesen pogut espavilar una mica)després d'este incís anirem a parlar de coses series,(oohhh una bici plegable per la tele(visca el poder de distracció)) pos si, es un divendres com tots els altres com els ultims 250 divendres que he viscut(aburrits probablement(i no esta entrada no va de queixar-se de tot(primera perque que vols que et digui pero no servirà de massa))).
Mmm, destilant bon rotllo(així m'agrada).

Viviendo de falsos recuerdos perdidos por los albores de los tiempos no solo no sirve, sino que aun es peor.

Vinga festival, no se si val la pena publicar això tampoc.
Adeu!
Bon dia!